Santpedor fa fill predilecte el Doctor Carles Tena i Sort

Divendres 26 d’octubre a les sis en punt, l’Auditori del Convent de Sant Francesc va omplir-se de gom a gom per celebrar l’acte de reconeixement a la figura del Dr Carles Tena i Sort, metge de la vila durant 35 anys.. El passat dimarts 23 d’octubre l’Ajuntament de Santpedor per unanimitat va aprovar atorgar-li la distinció de Fill Predilecte de la vila de Santpedor per la seva trajectòria professional i personal. El darrer reconeixent que es va atorgar va ser pel brillant Josep Guardiola, durant la legislatura passada.

El doctor Carles Tena, uròleg de formació, ha exercit la seva tasca en l’àmbit públic en el Centre d’Atenció Primària del poble i també en la seva consulta particular, atenent a milers de santpedorencs que no es van voler perdre l’acte de reconeixement. Tampoc s’ho van voler perdre els seus companys de professió que, en boca de la infermera Rosa Solsona, el Dr Antoni Puche o, el que havia estat president del Col·legi de Metges del Bages, Lluís Guerrero, van desgranar el tarannà i reconeixement a la trajectòria del Carles Tena metge i company. També va rebre l’agraïment d’una àvia de la Residència d’Avis Sant Josep, Maria Rubís, qui en nom de tot el col·lectiu d’avis i treballadors va llegir una carta. L’Alcaldessa, Laura Vilagrà va entregar el guardó de fill predilecte i va explicitar els motius que han portat a l’Ajuntament a atorgar-li el guardó,  i la regidora de Sanitat, Fina Rodríguez va fer lectura de la carta del Dr. Guerrero en nom de la Junta de govern de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

El punt àlgid de l’acte va ser en el parlament emocionat del Dr. Carles Tena, flanquejat per la seva família, companys, i ciutadans que el van acompanyar, que va explicitar totes les vivències d’aquests 35 anys, les experiències de petit amb el seu pare que ja havia estat metge de Santpedor, i els canvis i adaptacions que ha viscut la sanitat en l’àmbit d’atenció primària i com s’hi ha hagut d’adaptar. Finalment, va fer unes consideracions més generals sobre la vida i la mort, expressant el desig que en vida ens ha d’importar més el què deixem que no pas el què ens emportem i parlant de la mort, va palesar que hi ha qui creu en l’inferrn i el cel, hi ha qui creu que et mors i prou, i ell pensa que després de la mort hi ha Santpedor, explicitant el gran arrelament al municipi en la seva vida personal i professional.

En diverses ocasions va arrencar el somriure dels assistents, així com una llarga ovació amb la platea dreta durant diversos minuts. Finalment, molts dels assistents van voler-lo saludar personalment.