L’arquitecte, poeta i polític mataroní Puig i Cadafalch va deixar empremta a Santpedor. La seva relació amb la família Llissach a principis de segle XX el va portar a dirigir diverses reformes a la finca dels Llissach a Santpedor, el que actualment es coneix com Can Jorba, i va ser l’autor de la Torre de l’Aigua que forma part del paisatge del poble. Aquesta i altres troballes inèdites de la relació de Puig i Cadafalch amb el poble s’han presentat avui fruit del treball de recerca que ha fet la responsable de l’arxiu municipal Mireia Vila. A l’acte han assistit els comissaris de l’any Puig i Cadafalch que es commemora aquest 2017 en record als 150 anys de naixement del prolífic arquitecte.
La responsable de l’arxiu Mireia Vila va rebre la informació fa 5 anys de l’autor del llibre que es va publicar sobre la família Llissach que Puig i Cadafalch tenia amistat amb la aquest família benestant de Santpedor i que existia documentació que li atribuïen l’autoria de la Torre de l’Aigua. Una construcció cilíndrica de principis del segle XX (tot i que no se n’ha pogut determinar la data exacta), d’inspiració modernista i que servia per a abastir d’aigua la casa pairal dels Llissach en un moment en què no hi havia aigua corrent. A partir d’aquest fil, Vila va fer recerca de la documentació existent i en el marc de la redacció del catàleg de patrimoni de Santpedor que està coredactant a partir de l’encàrrec de l’Ajuntament de Santpedor i sota la direcció de la Diputació va poder visitar la casa propietat actualment dels hereus de Joan Jorba Rius que la va comprar al 1934. La visita recentment ha permès contrastar la informació dels arxius. La relació de Puig i Cadafalch amb Santpedor va molt més enllà de la construcció de la Torre de l’Aigua. Va dirigir diverses reformes al 1917 tant a la casa, com a la finca (al seu jardí especialment), va fer altres obres menors així com el disseny decoratiu i d’interiors (làmpades i parterres). També va fer treballar diversos artistes del seu entorn més directe. Gent que havia col·laborat amb ell en la construcció de cases emblemàtiques barcelonines com el palau del Baró de Quadras, la Fàbrica Casarramona, etc. Finalment la seva relació no es va quedar tancada a la finca dels Llissach. De les seves visites a Santpedor, Puig i Cadafalch va incloure Santpedor en dues referències a la seva obra “Arquitectura Romànica a Catalunya”, fruit del seu coneixement del poble.
Aquest any 2017 es commemora l’any Puig i Cadafalch
La troballa i la presentació coincideix aquest 2017 en l’any Puig i Cadafalch que commemora els 150 anys del naixement de l’arquitecte mataroní. Per això s’organitzaran congressos, exposicions, jornades, seminaris i itineraris. De fet, després de la seva presentació al mes de desembre, la d’avui és una de les primeres accions de l’any Puig i Cadafalch que a més permet donar a conèixer llegat de l’arquitecte que fins ara era desconegut per a molts dels coneixedors del modernisme. Els dos comissaris de l’any Puig i Cadafalch, Mireia Freixa i Eduard Riu han participat a la presentació per glossar la figura de l’arquitecte i elogiar la recerca que s’ha fet des de Santpedor que permet enaltir el patrimoni del poble.
L’alcalde de Santpedor, Xavier Codina ha assegurat que l’Ajuntament promourà accions per a glossar la figura de l’arquitecte en el decurs d’aquest any i donar a conèixer la relació de Puig i Cadafalch amb el municipi. Després de la presentació d’avui, ja s’ha confirmat la celebració de la Jornada de Patrimoni al voltant d’aquest tema.
L’autora de la recerca
Historiadora i arqueóloga, Mireia Vila (Artés 1985) és la responsable de l’arxiu històric municipal de Santpedor des de fa sis anys. És l’autora del llibre “Santpedor durant la guerra de successió 1705-1714” a més de tenir sobre la taula l’encàrrec de redactar el catàleg de Patrimoni de Santpedor.
