Cultura i Patrimoni

El nom de la població deriva de Sant Pere d'Or, església documentada ja l'any 996 i situada al lloc anomenat d'Or. Al seu costat hi sorgí una vila medieval que va arribar al màxim esplendor durant el segle XIV, quan era el nucli més gran de la comarca després de Manresa. Situada en un encreuament de camins al mig del pla de Bages, Santpedor gaudia del privilegi d'una de les fires més antigues de Catalunya. Va desenvolupar un comerç pròsper i una indústria puixant, especialitzada en la llana. Era una vila reial (no depenia de cap senyor, sinó directament del rei, i com a tal tenia diputat propi a les corts) i aconseguí també, l'any 1400, la consideració de "carrer de Barcelona".

D'aquesta època d'esplendor n'ha quedat un nucli antic ple d'encant, que conserva tres portals dels set que tenia la muralla. El visitant trobarà un bon nombre d'antics casals amb detalls, aquí i allà, que captivaran la seva mirada: finestrals romànics i gòtics, portals dovellats, gelosies o façanes esgrafiades... el ric llegat d'una de les viles més importants del  Bages.

Consulteu el document adjunt per veure-hi els diferents punts d'interès i localitzar-los al mapa. 

Ruta urbana per diferents elements del poble que commemoren i recorden al Timbaler del Bruc, un heroi popular de la Guerra del Francès que amb el seu timbal, va foragitar les tropes napoleòniques en la batalla del bruc, i a la seva plaça porxada es gestà una part de la victòria.

Isidre Llussà i Casanovas (1791-1809) fou fill de Joan Llussà i Feixas, pagès, i de Paula Casanovas Vallcendrera, i sembla que tenia 9 germans. Va morir a l’edat de 18 anys, víctima segurament del tifus.