Els treballs de millora de la caseta de guaita de l’Aiguamoll i el seu entorn formen part d’un dels projectes guanyadors dels pressupostos participatius 2019.
Es tracta d’una actuació per millorar el seu estat interior, la visibilitat des d’aquest punt d’observació i també l’apantallament visual per evitar molèsties a la fauna. La millora de la visibilitat des de la caseta de guaita és un dels projectes guanyadors als pressupostos participatius 2019.
Els treballs que es portaran a terme tenen un cost de 20.000 € i una durada màxima de dos mesos, període en el qual l’accés a la caseta de guaita estarà tancat per motius de seguretat. L’accés als altres espais de l’aiguamoll continuarà obert al públic.
El regidor de Medi ambient, Josep Illa, explica que “els treballs s’han planificat en l’època de menys afectació per a la fauna, i quedaran enllestits abans que s’iniciï la primavera i, en especial, el període reproductor de les aus”. També afegeix que “aquesta inversió suposarà una millora important per fer més agraïdes les activitats d’observació de la natura i alhora garantir la tranquil·litat per a la fauna”. D’altra banda, aquesta millora en la caseta de guaita té en compte l’actual situació de pandèmia generada per la COVID-19 i planteja un model que garanteixi permanentment un espai interior ventilat. Entre d’altres millores, s’introduirà també el model de recollida selectiva de residus en les papereres de l’espai.
L’Aiguamoll de la Bòbila és un espai natural d’una gran biodiversitat, que ocupa una superfície de 7,47 hectàrees i està situat a 500 metres del nucli de Santpedor. Després de més de 25 anys de la seva recuperació, s’ha convertit en un destacat espai de divulgació de les zones humides i un punt de lleure per als veïns i venes del municipi i la comarca. L'Aiguamoll té el seu origen en una activitat industrial, ja que es va generar cap a mitjan segle XX per l'activitat extractiva d'una bòbila. El 1982 la indústria va fer fallida i l'indret va tenir una forta degradació i es va convertir en un abocador incontrolat. A principi dels anys 90, es va començar a promoure la necessitat d'aturar aquella degradació i, a partir del 1994 es va convertir el paratge en un aiguamoll.
