El Dia de la Visibilitat Trans* té per objectiu reivindicar els drets i la igualtat de les persones trans, perseverant en la lluita contra tota mena de discriminació.
El Dia de la Visibilitat Trans* és el 31 de març i és una forma de celebració de la comunitat trans*, en tota la seva diversitat, en què es fa èmfasi en els aspectes positius de ser trans*.
Va ser impulsat per l’activista trans Rachel Crandall el 2009, ràpidament es va popularitzar i s'ha convertit en el dia de celebració del fet trans* més conegut internacionalment. Fins aleshores era més conegut el Dia de la Memòria Trans*, pensat per recordar les persones que han estat assassinades pel fet de ser trans*; per aquest motiu es va considerar necessària una diada en positiu.
Manifest del Consell Nacional LGBTI per al dia internacional de la visibilitat Trans*
Avui, en el Dia de la Visibilitat Trans*, alcem la veu per reclamar respecte, dignitat i drets per a totes les persones que, en la seva llibertat més profunda, expressen qui són. Aquesta data no és només una celebració; és una reivindicació necessària enfront d’una societat que encara condemna, invisibilitza i qüestiona l’existència de tantes persones. La visibilitat no és un privilegi, és una necessitat per a poder viure sense por i amb plenitud. Reivindiquem la importància d’aquest dia perquè cap persona hagi de justificar la seva pròpia existència. No volem compassió ni tolerància, exigim respecte i reconeixement. La nostra societat només pot ser realment lliure si permet que tothom pugui viure amb autenticitat, sense por a la discriminació, la violència o l’exclusió. Les infàncies i adolescències trans* han de poder créixer en un món que les respecti, les escolti, valori i les acompanyi en el seu camí sense imposicions, sense pors i sense prejudicis. Massa vegades es nega a la infància i adolescència trans* la possibilitat de ser escoltades, de ser reconegudes, de ser respectades. Cal garantir un entorn segur on puguin desenvolupar-se amb plenitud, sense haver d’amagar-se ni justificar-se davant d’una societat que sovint els nega l’espai que mereixen i cal vetllar pels seus drets en tots els àmbits de la seva vida. Són el futur, i només un futur basat en el respecte i la llibertat serà un futur just. Però ara són el present i són vides que mereixen ser viscudes com qualsevol altre menor, cuidem el seu present perquè tinguin un futur.
També volem posar el focus en les persones trans* grans, que sovint són doblement invisibilitzades. La seva lluita ha obert camins i han conquerit els drets que avui dia podem gaudir. La majoria de persones trans* i LGTBI han viscut en la clandestinitat, no han pogut gaudir en llibertat de la seva identitat en la infància, adolescència, joventut o inclús, en la seva etapa adulta, i avui dia tenen una elevada taxa de solitud no desitjada, a la manca o dificultat d’accedir als recursos públics i privats, esdevenint un maltractament institucional. Les persones trans* mereixen un envelliment digne, amb espais segurs on puguin ser tractades en dignitat i sense cap discriminació segons la llei 11/2014. La solitud no pot ser el destí d’aquelles que han lluitat tota una vida per existir.
Les dones trans* continuen patint una transfòbia ferotge, especialment en un món que vol negar-les com a dones. Són jutjades, atacades i excloses, tant en l’esfera pública com en la privada. La misogínia i la transfòbia es barregen per negar-les, per ridiculitzar-les i per violentar-les. No podem permetre que siguin el blanc constant d’odi i violència només per ser qui són. Els homes trans*, sovint invisibles i oblidats, també mereixen ser reconeguts i respectats. La seva existència és qüestionada, la seva veu silenciada i la seva lluita minimitzada. Massa vegades se'ls nega el seu lloc en la societat, i això ha de canviar. La invisibilització també és una forma de violència, i la seva experiència ha de ser escoltada i validada.
Les persones trans* i no binàries es troben en una lluita constant contra els estereotips i els rols de gènere imposats per la societat. No només pateixen discriminació per ser trans*, sinó que també han d’enfrontar-se a una doble opressió pel fet de no encaixar en el binarisme home-dona que encara domina les estructures socials. La seva existència desafia les normes establertes, i per això són sovint invisibilitzades, qüestionades i ridiculitzades. És imprescindible reconèixer-les, respectar-les i garantir el seu dret a viure sense haver de justificar-se constantment.
No podem oblidar les persones trans* que viuen en àmbits rurals, on l’aïllament i la manca de recursos específics dificulten encara més la seva visibilitat i el seu benestar. L’accés als serveis de salut, educació i suport comunitari és molt més limitat, i sovint han de fer front a una hostilitat encara més marcada per la manca d’informació i la persistència d’estereotips més arrelats. Exigim polítiques públiques específiques per garantir la inclusió i protecció de les persones trans* en aquests territoris, així com mesures per combatre la discriminació i promoure espais segurs en tot el territori.
Per a totes les persones trans*, la visibilitat és resistència, és supervivència i és dignitat. En un món que sovint les relega a la marginació, fer-se visibles és un acte de valentia i de lluita. Reconeguem-les, donem-los espai, escoltem-les i deixem que siguin qui són sense traves, sense judicis, sense obstacles. No demanen permís per existir, exigeixen que se'ls respecti com a qualsevol altra persona. Denunciem amb fermesa els discursos d’odi que, amb impunitat, volen esborrar, menystenir i violentar les persones trans*.
No podem tolerar el silenci còmplice davant d’aquells que pretenen deshumanitzar-les. L’odi no té cabuda en una societat que es vol democràtica, lliure i igualitària. No permetrem que es qüestioni la seva dignitat, el seu dret a existir, a ser i a viure sense por.
Fem una crida a totes les administracions perquè assumeixin la seva responsabilitat en la protecció i promoció dels drets de les persones trans*. És imprescindible que es despleguin polítiques públiques efectives per garantir el seu accés a la salut, l’educació, l’ocupació i la seguretat sense discriminació. Els governs han de vetllar perquè les lleis existents es compleixin i treballar activament per ampliar els drets i la protecció legal d’aquest col·lectiu. La construcció d’una societat més justa i igualitària només serà possible si totes les persones, sense excepció, poden viure amb plena dignitat i llibertat. Aquest manifest és un crit col·lectiu per la llibertat, pel respecte i per la justícia. Que aquest dia serveixi per recordar-nos que la lluita continua, que la visibilitat és imprescindible i que no ens aturarem fins que cada persona pugui ser, viure i expressar-se amb plena llibertat.
Visibilitat, respecte i dignitat. Sempre.
Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI
