L’Ajuntament rehabilitarà l’ermita de Sant Francesc per poder obrir-la al públic

L'Ajuntament ha enllestit el projecte de rehabilitació de l'ermita de Sant Francesc que contempla la substitució de la coberta i la consolidació dels murs. La intervenció, valorada en 75.383,79 euros, permetrà donar estabilitat estructural a aquest edifici del romànic tardà, construït a les darreries del segle XIII. L'actuació de l'ajuntament es realitzarà en virtut del conveni de cessió de la titularitat de l'ermita que el Bisbat de Vic va formalitzar la passada primavera amb el consistori i a partir del qual l'ajuntament es comprometia a rehabilitar-la per tal d'obrir-la posteriorment al públic.

Les obres que s'hi portaran a terme parteixen d'un primer projecte, que va redactar el Bisbat de Vic però que no va arribar a executar, que contempla la substitució de la coberta de l'edifici, valorat en 40.533,08 euros. L'ajuntament ha afegit el projecte que correspon al procés de consolidació dels murs, que ascendeix a 34.805,71 euros més, i que contempla la reparació exterior dels mateixos i la reparació de les esquerdes a l'interior i a les voltes. La despesa global dels dos projectes se situa per sobre dels 75.000 euros, 49.068,75 dels quals es finançaran a partir d'una subvenció de la Diputació de Barcelona.

 

Una construcció del romànic tardà del segle XIII
Els origens de l'ermita de Sant Francesc se situen al segle XIII, data en que es va aixecar l'edificació en l'indret on, suposadament, hi va predicar Sant Francesc d'Assís mentre feia el camí de Sant Jaume. L'ermita ha estat objecte de diverses modificacions i la darrera intervenció de restauració que s'hi va fer data de l'any 1983, a partir d'una iniciativa popular. Degut a les diferents modificacions que s'han fet al llarg de la seva història, l'estructura de l'antiga capella ha estat alterada i no conserva les formes romàniques característiques, tot i que si manté la part baixa dels murs que correspondrien a aquesta construcció inicial del romànic tardà.

 

Característiques arquitectòniques de l'edifici
Es tracta d'una església d'una sola nau, sense absis, ja que la capçalera és rectangular i no es diferencia de la nau. L'edifici s'adapta a una elevació rocosa del terreny, fet que va obligar a construir un contrafort adosat al mur de ponent, per tal de salvar el desnivell restant i suportar la façana principal de l'edifici. L'obra és de pedra, en part arrebossada, amb blocs més grossos i uniformes a la part inferior dels murs i més petits a la part superior, en la part de l'obra probablement corresponent a l'època més moderna, fruit d'una rehabilitació o adaptació. També s'observen les traces d'una teulada anterior, en un edifici de menor alçada que l'actual. L'edifici està cobert exteriorment per teulada a doble vessant amb teula àrab i té un campanar d'espadanya d'una sola finestra ubicat al carener de la teulada.

La façana principal s'obre a migdia, amb la porta al centre, que conserva l'estructura dels portals de finals del romànic fet amb dovelles amples protegides per una arquivolta de pedra que l'emmarca per la part exterior de l'arcada. Sobre la porta hi ha una antiga fornícula tapiada, amb els dos brancals tallats, cada un d'ells en un sol bloc de pedra sobre els que descansava un arc de mig punt adovellat. Actualment queden visibles aquests elements de l'antiga obertura, que està tapiada, i que té una obertura circular al centre. Probablement serviria per a ubicar-hi una imatge. Sobre aquesta, a la part superior de la façana hi ha un ull de bou circular i a sobre d'aquest un escut tallat que representa una creu grega.