Una vintena de tendes de campanya i prop de 80 persones vingudes d’arreu de l’estat espanyol han acampat durant tot el cap de semana per representar la manera de viure dels segles XI a XIV
El diumenge al matí ha estat un dels moments més concorreguts i el pàrquing habilitat ha quedat ple a vessar des de primera hora.
La iniciativa impulsada per Fundació Bages Medieval en coordinació amb l’Ajuntament de Santpedor és un primer pas per consolidar l’espai del Plaià com el futur poblat medieval, el primer poblat permanent de Catalunya que es començarà a construir la tardor del 2017
Santpedor, 23 d’octubre de 2016.- Més d’un miler de visitants s’han apropat aquest cap de setmana al primer campament recreacionista que s’ha fet a la zona del Plaià, Santpedor. El parquing habiitat per l’Ajuntament ha quedat ple a vessar en molts moments. El Castra Ad Aurum que en llatí significa “Campament a la vora del lloc d’Or” és el primer dels actes que han organitzat la Fundació Bages Medieval i l’Ajuntament de Santpedor per donar a conèixer l’ambiciós projecte de crear un poblat medieval permanent als terrenys del Plaià de Santpedor, allunyats del nucli urbà i que han de començar a construir-se la tardor de l’any que ve.
En total una vuitantena de recreacionistes vinguts de tot l’estat espanyol: Madrid, Salamanca, Saragossa, diferents poblacions de Catalunya, per citar alguns exemples. L’objectiu del campament és donar a conèixer enmig de la natura com era la vida en un campament militar de l’època medieval i fer-ho d’una manera que el visitant ho visqui com una experiència que el transporta en el temps. L’alcalde de Santpedor, Xavier Codina, ha agrait la presència dels participants i ha elogiat la feina que des de la Fundació Bages Medieval s’ha fet per fer realitat “aquest campament que és un primer pas per acabar tenint el poblat medieval que mostrarà al visitant com era Santpedor al segle XI amb un rigor històric”. També ha dit que activitats com aquesta “ajuden a entendre i aprendre cada cop més com era la societat medieval, però s’apren de manera diferent”. Per la seva banda Mirèia Arenós, membre fundadora del patronat de la Fundació Bages Medieval espera que aquesta iniciativa “es pugui repetir any rere any i que es consolidi progressivament en forma d’acte de rellevància internacional de manera que formi part del circuit de trobades recreacionistes d’arreu d’Europa. Arenós ha explicat que la gran acollida en aquesta primera edició “ens dóna molta força per continuar treballant en un projecte qe hi creiem i que de mica en mica es va consolidant”. De fet, La Fundació Bages Medieval pretén que aquest primer campament es consolidi progressivament en forma d’acte de rellevància internacional de manera que formi part del circuit de trobades recreacionistes d’arreu d’Europa. Aquests esdeveniments tenen com a eix central la recreació d’una batalla de gran format basada en fets històrics reals, en la que assisteixen grups de recreació d’arreu davant la mirada atenta del públic espectador. Entorn d’aquestes batalles, s’agrupa el campament militar on els propis recreadors i les seves famílies donen a conèixer la vida quotidiana de l’època a través de la gastronomia, l’artesania, el vestuari... Segons Mirèia Arenós, membre fundadora del Patronat, aquests “són esdeveniments tan singulars i vivencials que atrauen una gran quantitat de públic que s’interessa per descobrir la història de manera experiencial i dinàmica”. En aquest sentit insisteix que “no és teatre, no és maquillatge, no són parades, no són disfresses, no és espectacle. És arqueologia, és reconstrucció històrica, és rigurositat, és indumentària, és divulgació cultural”. Els participants recreacionistes provenen d'associacions consolidades d'arreu de Catalunya i Espanya que es desplaçen arreu per assistir de forma voluntària a aquest tipus d'esdeveniments. Les persones que en formen part solen tenir aficions relacionades amb els oficis, l'artesania o la cultura popular i fan demostracions de la cultura medieval de diferent forma: alguns fabriquen i/o toquen instruments, ballen danses, altres dinamitzen jocs populars, alguns es fan vestuari de l'època o qualsevol altre objecte artesà.