A la vigília de l'1 d'octubre, Santpedor ha recordat també la fortalesa, dignitat i treball en equip que es va fer no només el dia 1 d'octubre sinó els dies previs a la celebració del referèndum d'autodeterminació per defensar el nostyre dret a decidir. L'acte a la plaça Gran va aplegar desenes de persones. Testimonis dels responsables dels tres col·legis electorals, de l'alcalde Xavier Codina, del responsable del CDR Santpedor, del regidor de Cultura Agustí Comas es van convinar amb cançons. poemes i la projecció d'un vídeo d'imatges d'ara fa un any.
Aquest dilluns dia 1 d'octubre ha estat diferent. Encara amb el record de la fira aquest cap de setmana però també amb una altra memòria ben present: fa un any del referèndum d'autodeterminació a Catalunya. A Santpedor vam votar i va guanyar la República. I es va votar amb la implicació de centenars de persones que van custodiar els col·legis electorals. El diumenge 30, a la vigília de l'aniversari, es va celebrar a Santpedor que fa un any la gent va tenir el coratge de vetllar per la defensa del dret a votar tot i les amenaces i les imatges de violència que arribaven de col·legis electorals. Encara hi ha feina a fer. A l'acte que es va celebrar a la plaça Gran es van dir moltes coses i es van mostrar imatges de fa un any. De tot us deixem amb el poema de Miquel Martí i Pol.
ARA MATEIX
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
