Una delegació de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Santpedor ha visitat la finca i la casa de Can Jorba que ha estat deshabitada els darrers vint anys i que és propietat privada. És la darrera fase del treball de camp que ha fet durant els darrers 4 mesos com a pas previ a la redacció del catà leg de patrimoni de Santpedor. L’equip redactor inclourà fins a 130 elements al catà leg entre els béns naturals, ambientals, arquitectònics, arqueològics i els socio-etnològics tan de propietat privada com pública.
El projecte que coordina i finança amb 40.000 euros la Diputació de Barcelona és un Pla Especial de Protecció de Patrimoni i Catà leg de béns Arquitectònics, Històrics i ambientals de Santpedor. El catà leg descriurà i establirà uns criteris per a la protecció dels elements que inclourà .
Entre altres, el catà leg inclourà masies dintre el terme municipal com cal Sequiaire, can Sebarroja o el Mas Llussà . També cases singulars com la Rectoria, Cal Quatre o Cal Grandet. L’Església, el Mercat o l’Ajuntament , aixà com carrers emblemà tics o elements paisatgÃstics com la Font de la Riera, l’Aiguamoll de la Bòbila o el Mirador de Vallbona.
La visita a Can Jorba va servir per acabar el treball de camp. La casa, del segle XVIII la va fer construir una de les famÃlies benestants del poble, la famÃlia LLissach. És del 1662 tot i que la casa tal i com es coneix avui en dia ha sofert diferents reformes, la més rellevant a principis del segle XX quan la casa era propietat de Serafina Jover i de Llissach, i que va encarregar als arquitectes i artesans de més prestigi de l’època. Serafina Llissach, vÃdua i sense fills, va deixar el seu patrimoni al Patronat que ella mateixa havia fundat i que ja havia empès diversos projectes al poble com la construcció de l’escola LLissach. Dificultats econòmiques, van portar el Patronat a vendre la finca a la famÃlia Jorba al 1933, emprenedors i propietaris dels magatzems Jorba de Manresa. Els hereus són avui en dia els propietaris de la finca tot i que ja no viuen a la casa des de fa aproximadament 20 anys.
Tancat el treball de camp, el proper pas és fer la redacció de les fitxes descriptives de cadascun dels elements visitats, estudiar-ne el seu estat i descriure la categoria de protecció que se’n determina. Tot plegat es preveu que estigui enllestit el proper mes de setembre.